Resum sobre el Màster, reflexió sobre la tutoria i taller d'Intercanvi d'experiències en tutoria (25 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Aquest taller ha estat centrat en aprofundir en el concepte de Pla d'acció tutorial (PAT). Malgrat això, arribats a aquest punt, m'agradaria fer un resum més ampli sobre el concepte de tutoria treballat al llarg d'aquest curs. Al final d'aquest apartat incloem, també, un mapa conceptual general del Màster.

Durant el primer curs del Màster, es va posar molt d'èmfasi en la reflexió sobre els conceptes clau de l'EEES on el professor deixa de ser el centre i passa a ser-ho l'estudiant i el seu aprenentatge. Per tal que es produeixi aquest canvi, cal:

• Una revisió sobre com aprenen els estudiants, i planificar la docència universitària establint estratègies metodològiques  i replantejant-nos l'avaluació.
• L'EEES també promou la coherència en els ensenyaments a través de l'establiment d'equips docents, ja que proposa una estructura dels ensenyaments en base a competències evitant així la fragmentació dels programes. 
• En l'EEES es dóna importància a les tecnologies per a l'ensenyament, les quals permeten trencar barreres i porten capa a la construcció col·laborativa del coneixement dels estudiants. 
• Un altre aspecte que ajuda a enfortir l'ensenyament superior i al que l'EEES ha donat importància és a la tutoria acadèmica i universitària, com a mesura de personalització i orientació als estudiants. Els tutors disposen, al menys a la UB, de molts recursos i serveis per a donar suport als estudiants.

Tots els tallers del segon curs del Màster han continuat lligats als canvis produïts per l'EEES i en la cerca de l'excel·lència universitària. I bona part de la qualitat universitària s'aconsegueix amb un bon seguiment i orientació, és per aquest motiu que en el Màster els tallers del segon curs han anat íntimament relacionats amb el concepte de tutoria, que pren gran rellevància amb la implantació de l'EEES, on es recomana la tutoria i l'orientació. Es tracta d'un context en el que apareix un lligam indivisible entre universitat-docència-qualitat i on l'acció tutorial juga un paper fonamental. És per aquest motiu, que des de la UB s'ha creat un document orientador sobre la tutoria: Informació, orientació i suport a l’estudiant: acció tutorial a la UB. en aquest document es fa l'afirmació següent:

"Mitjançant l’acció tutorial, la Universitat de Barcelona pretén atendre de manera personalitzada els seus estudiants, entenent que l’aprenentatge és un procés personal, tot i que en aquest procés el guiatge i l’assessorament constitueixen un ajut necessari, encara més, en el marc de l’espai europeu d’educació superior" (p. 1).

Queda constància, doncs, de l'interès que la tutoria té per a l'EEES i per la UB, on  l'acció tutorial s'articula a través de:

   a) la Unitat d’Atenció a l’Estudiant (UAE)
   b) el Pla d’acció tutorial (PAT) de cada ensenyament
   c) el Servei de Formació i Suport a l’acció tutorial de l’ICE.

La tutoria universitària és una acció d’intervenció formativa destinada al seguiment acadèmic dels estudiants, desenvolupada per professors/es com una activitat docent més. Reprenent la distinció que vam recollir al taller sobre tutoria universitària, la tutoria acadèmica és aquella que realitzen tots els professors i que es dóna a cada assignatura, mentre que a la tutoria personalitzada cada alumne té un únic  professor-tutor i respon a aspecte extraacadèmics també. Els professors-tutors ho són de manera voluntària.

Posem èmfasi en el PAT, que s'estructura en funció de cada ensenyament i a través del qual s'articula l'acció tutorial. Els Plans d’Acció Tutorial es basen en la relació entre cada estudiant i un professor de l’ensenyament que actua com a tutor durant tota la seva trajectòria universitària. El PAT es un pla general de la institució que estructura l'activitat dels professors-tutors, aquesta activitat dels professors-tutors s'anomena tutoria universitària (que és una part d'aquest PAT).

Segons el document "Informació, orientació i suport a l’estudiant: acció tutorial a la UB", el PAT és un document que ha d’incloure, com a mínim, els components següents:

1. Anàlisi del context i de les necessitats de l’ensenyament, incloent-hi un estudi sobre el perfil de l’alumnat.
2. Objectius del PAT.
3. Activitats o accions que es desenvoluparan, indicant un calendari orientatiu i les persones responsables.
4. Organització del PAT .
5. Seguiment i avaluació del PAT.

El mapa conceptual resultant del Màster és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats  

Basant-nos en els coneixements adquirits al llarg del Màster, ens disposem a analitzar el PAT de Pedagogia. Utilitzem els apartats, anteriorment exposats, que ha d'incloure un PAT per a realitzar l'anàlisi:

     1. Anàlisi del context i de les necessitats de l’ensenyament, incloent-hi un estudi  sobre el perfil de l’alumnat.

El PAT de Pedagogia del curs 2010-2011, s'inicia amb una explicació sobre la filosofia de la tutoria universitària on es resumeixen els trets bàsics de l'EEES i la funció que adquireix la tutoria en aquest context. No s'inclou un estudi sobre el perfil de l'alumnat tot i que als objectius es contemplen les necessitats que aquests poden tenir. Per tant, creiem que seria oportú fer un estudi sobre les necessitats dels estudiants, si no s'ha fet, i resumir els principals resultats. Només en base a aquest estudi preliminar tindria lògica establir els objectius i necessitats de cara als estudiants. Donat que el PAT va lligat a cada ensenyament considerem que pot haver diferències entre les necessitats dels estudiants de cada ensenyament i que, per tant, aquestes s'han de contemplar per tal d'adaptar l'atenció tutorial a cada realitat.

     2. Objectius del PAT.

Els objectius sí que queden clarament especificats al PAT, i es relacionen amb l'acompanyament per a l'adaptació i integració, el desenvolupament acadèmic i personal, i la transició al món laboral.  Considerem que aquests objectius responen als diferents moments de la vida dels estudiants [ens referim als moments estipulats al CD "La tutoria universitària:guia pràctica] i que, en conseqüència, plantegen una acció tutorial holística i present en tot el procés universitari. D'altra banda, com s'ha comentat en algun taller, en el segon objectiu es té en compte no només el desenvolupament acadèmic, sinó també el personal. Això fa que la tutoria esdevingui molt més que una orientació acadèmica, tenint en compte les circumstàncies personals que poden afectar al desenvolupament curricular de l'estudiant. Atenent a un dels elements clau de l'EEES, com és la professionalització dels estudiants, creiem que el tercer objectiu també és fonamental ja que es proposa una tutoria que prepari i orienti als estudiants en el pas del món acadèmic al professional. 

Aquests objectius van lligats a una sèrie de necessitats de cara als etsudiants i als ensenyaments, és a dir, que els objectius han d'anar de la mà d'una sèrie de mesures i condicions per a que la tutoria esdevingui exitosa. Considero que els objectius estan ben redactats i definits i que no calen modificacions.

     3. Activitats o accions que es desenvoluparan, indicant un calendari orientatiu i les persones responsables.

Aquest apartat es presenta després de l'organització amb el nom "Informació sobre el PAT". Segons la meva opinió, aquest títol hauria de canviar-se per " Activitats o accions, calendari i responsables del PAT", d'aquesta manera seria més aclaridor i respondria més al contingut de l'apartat.

Respecte a les activitats concretes, es nombren sessions grupals i individuals, reunions de coordinadors, elaboració del PAT (ja que, actualment, està en procés de modificació), jornades de Portes Obertes, d'Acollida i d'Orientació Professional i el Fòrum de Màsters i Postgrau. Considero que les activitats previstes són adients però que manca informació i organització. Es podria presentar a partir d'un cronograma on es fes visible allò que comentàvem sobre els objectius que mostren un interès per l'acció tutorial al llarg de tot el procés. Per tant, caldria organitzar les activitats en un cronograma i diferenciant segons el moment (prèvies a l'ingrés de l'estudiant a la UB, a la fase inicial, durant al desenvolupament dels etsudis i a la fase final).

En el cas de Pedagogia, caldria especificar millor quin paper juga el Pràcticum en algunes de les activitats i accions del PAT ja que crec que en alguns aspectes pot estar molt relacionat.  

     4. Organització del PAT . 

Aquest apartat es presenta prèviament a les activitats i l'organitzen a partir d'ensenyaments, especificant els caps d'estudis i els responsables del PAT. Considero, però, que caldria aclarir quines són les funcions de cadascú i els processos. Es podria complementar amb fragments de la normativa al respecte (que es pot trobar al document "Informació, orientació i suport a l’estudiant: acció tutorial a la UB"). 

Caldria afegir, definir i sistematitzar millor la figura del tutor: les seves funcions, procediments,  mecanismes, recursos i serveis dels que disposen.

     5. Seguiment i avaluació del PAT.

A l'igual que amb qualsevol activitat formativa, recerca, etc. el fet de no establir un sistema d'avaluació equival al fracàs en la iniciativa. M'explico. Qualsevol implementació que fem, per poder saber del cert si ha resultat, si serveix per a allò que l'hem pensat, si és útil, si té mancances, etc. cal que plantegem una valoració posterior. I sovint és l'aspecte que menys tenim en compte. En aquest cas, al PAT no s'especifica cap sistema de seguiment i avaluació del PAT. Així, considero que un dels canvis fonamentals i millora en aquest PAT, ha de ser la inclusió d'un apartat de seguiment i avaluació del propi PAT. Hauria de ser una avaluació anual on es podria aplicar un DAFO, per exemple, recollint informació dels diferents agents implicats en l'acció tutorial (professors, coordinadors, estudiants).

En termes generals, considero que el PAT de Pedagogia contempla els elements bàsics que hauria de recollir tot i que manca informació, organització i un sistema d'avaluació del propi PAT. És comprensible, però, tenint en compte que està en fase de revisió i millora.

Plataformes virtuals en l’acció tutorial (18 i 23 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Durant el curs passat, vam treballar l'ús de les TIC a la docència universitària. En aquesta ocasió, ens hem centrat en com les TIC es poden utilitzar en la tutoria a través de la tutoria virtual.

L'ús de la tecnologia per si sol no implica aprenentatge ni millors metodologies, per això cal que el tutor virtual aporti la pedagogia a la tecnologia. Cada tipologia de relació que es pot donar en un entorn virtual de tutoria (tutor/estudiant, tutor/grup i/o grup d'estudiants) ja sigui a nivell formal o informal, va lligada a una tecnologia diferent (correu, fòrum, xat, etc.). Aquestes tecnologies associades es poden dividir entre les sincròniques i les assincròniques que permeten intervenir de diferents maneres segons la seva naturalesa i el seu ús (afectivament, dialògicament, de manera focalitzada, reflexiva, on time, revertible o generalitzable. 

Existeixen diverses tècniques per a moderar i utliltzar de manera efectiva les tecnologies, tot i això, les professores ens han presentat un model de tutoria: el model de les 5 passes de Gilly Salmon. Aquest model posa especial èmfasi en la regulació de les emocions en línia. Ens parlen del coeficient emocional (CE). Un CE alt inclou: autoconciència, gestió de les emocions, automotivació, habilitat de percebre emocions dels altres i reflexió.

Al respecte, el tutor juga un paper important en el treball de les emocions (normes per tractar sensacions, tenir en compte sensacions, actuar com a participant, decisions en base a necessitats emocionals reflexió) i la comunicació de les emocions (emoticones, no utilitzar frases en negatiu, descriure les emocions i el llenguatge corporal, etc.).

Una manera més amena de treballar les emocions és mitjançant els jocs via e-mail.

El mapa conceptual resultant és el següent:

 Aplicació dels continguts formatius treballats

Degut a la meva formació tecnopedagògica, no entens la docència sense un ús de la tecnologia. A la meva assignatura he utilitzat el campus virtual i un blog d'aula com a eines de comunicació virtual amb els estudiants. Dins d'aquestes eines no he utilitzat eines de comunicació sincrònica però sí assincrònica. 

Donada la naturalesa de l'assignatura que tracta diferents aspectes de la comunicació en educació, he treballat intensament les possibilitats de la comunicació verbal i no verbal en educació així com les opcions que ens permeten les tecnologies per a la gestió de les emocions en la comunicació virtual. Com bé ens han ensenyat les professores, el professor o el tutor que utilitza plataformes virtuals ha de tenir en compte les emocions en la virtualitat. 

Tot i això, m'agradaria insistir en la idea (que jo mateixa aplico a la meva assignatura i als cursos que imparteixo virtuals) que per tal d'aconseguir una comunicació fluïda entre els estudiants i amb els estudiants, no hi ha prou amb donar-lis estratègies  i eines per a comunicar les emocions sinó que cal ser un exemple a seguir en aquest aspecte. És a dir, com a professors hem de fer ús d'emoticones, hem d'expressar les nostre emocions, hem de tenir en compte qüestions emocionals en educació, però no només de manera virtual, sinó també presencial. El canvi només apareixerà si parteix de nosaltres mateixos i donem bons exemples als estudiants.

Resolució de conflictes personals i acadèmics (16 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

En aquest taller s'ha posat l'èmfasi en  ensenyar-nos la importància de l'ús d'estratègies i habilitats comunicatives en el treball docent i de tutelar a l’alumnat en el seu procés de formació personal i professional. Destaquem el terme personal perquè sovint els docents considerem que la formació ha de ser només de caràcter professional i, com hem vist en aquest taller, cal tenir molt en compte també els conflictes i qüestions personals.

A la UB existeix un nombre de persones amb necessitats especials per a les que disposem de diferents recursos per a la seva integració. Per una banda, trobem l'Oficina de Programes d'Integració, integrada en el Servei d'Atenció a l'Estudiant (veure taller Recursos UB).Aquesta oficina ofereix diversos programes d'integració com: el programa Fem Via, (atenció a alumnat amb discapacitat per a la seva integració) el programa d'Atenció Temporal (atenció a alumnat amb aspectes circumstancials que afecten negativament en la formació) i el programa d'Atenció a la Diversitat (atenció alumnat nouvingut).

S'ha enregistrat un augment de matriculacions en els darrers anys d'estudiants amb necessitats especials. Per tal d'afavorir la seva integració, la UB procura, sempre que sigui possible, l'adaptació curricular d'accés (físic i/o a la comunicació) o individualitzada (significatives i no significatives). A la UB, estan previstes algunes línies d’actuació per a l’alumnat amb necessitats especials derivades d’una diversitat funcional, com:

• Atenció personalitzada
• Suport personal i tècnic
• Accessibilitat
• Inserció laboral
• Informació i Sensibilització

Una altra via d'atenció a les necessitats especials és la Unitat de diagnòstic i Assessorament Psicològic (UDAP). La UDAP ofereix el servei d'avaluació i diagnòstic, el servei d'orientació psicològica, consultes acadèmiques, assessorament a tutors, professors etc.,i derivació. Els problemes més freqüents que atenen són: trastorns d’ansietat, trastorns de l’estat d’ànim, problemes acadèmics, altres problemes objecte d’atenció clínica i trastorns greus.

Per tal de detectar alguns transtorns en els estudiants que poden ser objecte d'atenció psicològica, ens proposen que enfortim les nostres habilitats de comunicació. Ens cal recollir informació suficient i transmetre una actitud d'escolta i comprensió, a través de la comunicació verbal i no verbal. Ens proposen afavorir contextos de comunicació (conversar amb l'alumne i facilitar la intimitat) i evitar exclamacions de sorpresa negativa, expressions d’excessiva preocupació, judicis moralistes, manifestacions d’impaciència, afirmacions dogmàtiques, criticar o culpar a l’alumne pels seus errors, etc.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Tot i que no s'ha posat especial èmfasi, crec que aquest taller ha resultat aclaridor donat que ens han mostrat una funció fonamental dels tutors, que és la detecció de situacions personals pertorbadores per a l'aprenentatge. Des de diferents nivells d'actuació, tant els professors com els tutors han de mantenir els ulls ben oberts als comportaments dels estudiants i a les subtils mostres de conflictes personals que ens poden enviar els estudiants. 

Sovint interpretem els mals comportaments com actituds desafiants o pròpies de persones immadures sense prestar atenció a les possibles situacions adverses personals que poden estar vivint els estudiants. Aquest taller m'ha fet veure que si estic més atenta a la comunicació verbal i no verbal dels estudiants, si els proporciono espais de confiança  i mantinc i mostro una actitud comprensiva cap a ells, pot ser que capti alguns problemes personals que els hi impedeixen aprendre amb normalitat. Si això és així, considero que el següent pas és coordinar-me amb el tutor corresponent i junts adreçar-nos al servei més adient. 

Ara sóc més conscient sobre la importància que té la formació personal, i no només professional, i sé quins són els recursos als que puc recórrer. 

Adquisició, seguiment i avaluació de competències transversals (11 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Reprenen l'interès per les competències i l'avaluació treballades al taller de Planificació de la docència, se'ns ha fet reflexionar sobre el concepte de competència i la seva aplicació a l'ensenyament universitari en el marc de l'EEES. Concretament, hem treballat les competències transversals enteses com: "Competència necessària per al desenvolupament integral de la persona, que s’adquireix treballant en totes o gairebé totes les matèries d’una titulació, perquè els aprenentatges que s’obtenen són necessaris en totes o gairebé totes les disciplines de la titulació". 

A la UB s'han potenciat les competències transversals per a la formació integral de la persona, centrades en la formació òptima per a la professió i promovent el pensament crític, la cultura de llibertat i el pluralisme, i la transmissió valors cívics i morals propis d’una societat democràtica. La inclusió de les competències a l'ensenyament universitari implica una necessitat d'avaluar per competències atenent: l' avaluació dels sabers necessaris i  l'avaluació de la mobilització (integració en situacions –problema).

La tutoria adquireix un paper important en l'afavoriment del l'aprenentatges de competències transversals. El tutor té la capacitat de seguir el procés d'aprenentatge des d'una perspectiva de seqüència. Dins d'aquesta seqüència, la tutoria pot complir les següents funcions:

• En l’ensenyament de competències transversals (formació en habilitats, orientació, diàleg, models...).
• En l’avaluació de competències transversals (diàleg, observació, informació d'altres fonts, autoavaluació...)
• En la informació sobre l’aprenentatge de competències transversals (persones implicades, temps i espai).
  

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Considero que la revisió sobre el concepte de competències i la seva finalitat és fonamental en la implementació dels nous graus. Al dissenyar els nous graus, en diverses ocasions ens hem limitat a definir un gran nombre de competències en els plans d'estudi sense conèixer ben bé el perquè les definim ni quines implicacions han de tenir en l'avaluació.  

En el cas concret de l'assignatura de "Comunicació en Educació", al redefinir el programa de l'assignatura vam tenir en compte el tipus de competències que estàvem demanant als nostres estudiants i vam procurar millorar el tipus d'avaluació en funció de les competències. És a dir, vam analitzar cada una de les competències definides i vam dissenyar activitats i eines d'observació d'aquestes competències. Només d'aquesta manera creiem que les competències  tenen sentit; planificant activitats que ajudin al seu desenvolupament, observant-les i avaluant-les. 

Com bé sabem, les competències transversals són comunes a totes les titulacions, per tant, és fonamental que, sota el meu punt de vista, n'escollim poques i les treballem en profunditat però d'una manera transversal a tot el grau. Crec que en moltes ocasions, tot i treballar en equips docents, no es fa una selecció acurada de les competències pel que en diverses assignatures es treballen les mateixes i algunes competències poden no treballar-se en tot el grau (o es treballen menys). Ara que ja coneixem millor els fonaments pedagògics de l'EEES, crec que és hora de treballar com a titulació en les competències transversals, de manera ordenada, integral i coordinada. 

Mètodes i tècniques d'aprenentatge dels estudiants universitaris. Hàbits i tècniques d'estudi (9 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

En aquest taller ens hem centrat en conèixer les tècniques d'estudi i les estratègies d'aprenentatge dels estudiants, és a dir, aprofundir una mica més en base al taller sobre com aprenen els estudiants  tenint en compte les estratègies que utilitzen per a aprendre i com podem afavorir l'aprenentatge com a professors i tutors. 

Per tal de fer un bon anàlisi sobre l'aprenentatge dels estudiants diferenciem segons si ens situem en la figura de tutor (englobant la de professor), on hem de tenir en compte: com són els estudis i com està la recerca, i com aprenen els estudiants (tenint en compte els diferents elements que vam treballar a l'anterior taller). I com a tutors ens hem de preguntar també, concretament, com és l'estudiant. Per a donar suport a un estudiant en concret cal que analitzem la situació en base a les demandes explícites (adreçant-lo a unitats de diagnòstic) i a les demandes reals que són aquelles que pot atendre el tutor (motivació, estrès, personalitat, aprenentatge, etc.).

Al tutor, doncs, li corresponen les funcions següents: 

•Informativa
•Derivació a altres serveis si es considera oportú
• Recepció d’informacions
•Orientació a nivell curricular
•Seguiment acadèmic i intervenció formativa

D'entre les funcions del professor, destaca l'ajudar en les estratègies d'aprenentatge dels estudiants que es diferencien de les tècniques d'estudi en que les primeres són de caràcter intencional i responen a un Pla d'acció i les segones són mecàniques i rutinàries. No entrarem en les múltiples classificacions de les estratègies però sí ens volem centrar en la idea que les estratègies d'aprenentatge es poden ensenyar. I per això cal:

• Diagnòstic inicial
• Motivació per el seu ús
• Ensenyament directe e interactiu:
• Modelat
• Pràctica guiada
• Pràctica independent
• Oferir feedback
• Incloure entrenament sobre metacognició: com, quan i per què de l’ús de l’estratègia
• Ensenyar en contextos reals
• Avaluació

Al respecte, el tutor pot ajudar als teus tutorands a reflexionar sobre les activitats d’aprenentatge que realitzen i a utilitzar estratègies d’aprenentatge adequades guiant-los a través de preguntes de reflexió abans i després de la realització de la tasca.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Aquest taller, així com l'anterior de "Com aprenen els estudiants" em sembla de gran importància en el nou marc d'ensenyament aprenentatge en el que ens trobem: l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. En aquest marc, es posa el punt de mira en l'ensenyament basat en l'aprenentatge, és a dir, en l'estudiant. Per tant, creix la importància de conèixer quins estils d'estudiants tenim a les nostres aules així com quines són les estratègies que utilitzen i/o requereixen per a aprendre. 

En aquest taller hem pogut detectar les figures del tutor, acotant més l'àmbit d'actuació així com  hem descobert que les estratègies d'aprenentatge difereixen de les tècniques d'estudi. Jo donava per fet que els dos conceptes es referien al mateix i, per tant, interpretava que depenien de les habilitats dels estudiants i no requeríen formació al respecte. ara, però, sé que les estratègies es poden ensenyar i que, és més, cal ensenyar-les per a formar estudiants autònoms i autoregulats, cal ensenyar-les en l'àmbit de l'aula i que la millor forma d'aprendre estratègies és el modelatge. Així, considero que com a professora com començar a tenir en compte aquest element a la meva docència. Puc donar algunes orientacions per a millorar el seu aprenentatge en forma d'estratègies, explicitant i integrant-les com a part de la tasca a realitzar.

Recursos UB (4 novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Durant aquest taller, i continuant amb la formació sobre recursos que vam iniciar el curs passat amb un taller sobre recursos docents, se'ns han presentat diversos recursos que estan a disposició dels professors tutors de la UB. Com una de les professores va afirmar: "La tutoria no és per gent que té problemes, és també pels que no en tenen però que se'ls pot ajudar a que vagin millor".

Entre ells ens han presentat el Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) que comprèn: Informació i Atenció, Futurs i nous estudiants, FeinaUB, Oficina de Programes d’Integració, i Orientació. Des del SAE s'ofereix un recurs informàtic amb eines i continguts relacionats amb el mercat laboral, anomenat Antena Porta 22-UB. En relació amb la cerca de feina també s'ofereixen cursos de formació en competències professionals (que poden ser reconeguts amb crèdits de lliure elecció). D'altra banda, el SAE disposa d'un Club de feina (servei gratuït), on s'orienta als joves professionalment i on s'ofereixen ofertes de treball. Per últim, periòdicament s'organitzen les jornades d'orientació professional  on es pretén aportar recursos a l'alumnat per a cercar feina i orientar-lo en habilitats laborals.

També ens han presentat el Servei d'Esports de la UB que disposa de pistes de pàdel, piscina, pistes de tenis, camps de futbol, sales d'activitats dirigides i camps de futbol sala. La UB ofereix descomptes especials per a treballadors (i les seves famílies) i estudiants de la UB, així com escoles esportives d'adults i infants. D'altra banda, existeixen lligues universitàries així com un programa per a esportistes universitaris d'alt nivell, a qui se'ls ofereix un programa d'acció tutorial específic per tal que el seu rendiment acadèmic no es vegi afectat per la pràctica esportiva. Aquests estudiants disposen d'un tutor que els informa i orienta, gaudeixen de reajustaments acadèmics, se'ls fa un seguiment acadèmic, se'ls fan recomanacions acadèmiques i es procura la millor adaptació a l'àmbit acadèmic, tot a través del programa per a esportistes universitaris d'alt nivell. 

Per últim, ens han presentat l'espai del tutor que és un espai Moodle del que disposa la UB on s'inclou informació per als tutors, útil per a desenvolupar la seva tasca. D'entre les informacions destaquem: recursos sobre la tutoria, serveis adreçats als estudiantes (com el servei d'Assessorament Psicològic), informació acadèmica, informació sobre el Pla de formació, normatives i informacions sobre beques i serveis. 

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Els coneixements adquirits sobre els diferents recursos de la UB adreçats als estudiants és essencial per a qualsevol professor de la UB i, més encara, per als tutors. Coneixent les possibilitats d'assessorament i orientació, els tutors poden tenir un major recolzament en les seves funcions així com adreçar als estudiants al servei més oportú en cada moment. D'altra banda, com a professors, podem utilitzar aquesta informació en el nostres dia a dia a l'aula. 

En el meu cas concret, coneixia el Servei d'Esports així com em mantinc informada (i informo als estudiants) sobre les beques de la universitat. Tot i això, no sabia res sobre els serveis de feina que ofereix el Servei d'Atenció a l'Estudiant. Ara que el conec em veig capacitada per a orientar als meus estudiants i proporcionar-los-hi informació sobre les diferents oportunitats d'assessorament i formació sobre competències professionals. 

La tutoria universitària (20 i 25 de maig)

Síntesi dels continguts formatius treballats

La tutoria de carrera és part de la responsabilitat del docent. El professor no acaba les seves funcions en la docència sinó que cal que intervingui com a tutor també. Per tal d'assolir l'èxit en l'aprenentatge dels estudiants, cal aconseguir un lligam entre funció docent, funció tutorial i funció d'orientació.

Hi ha tres tipus de tutories: acadèmica, de carrera i d'assessorament personal. en aquest cas ens centrem en la de carrera pensada per a acollir als estudiants universitaris i ajudar-los en la seva transició acadèmico-professional. L'acció tutorial depèn de les característiques de la institució, els estudis i els estudiants. La tutoria de carrera s'organitza en 5 dimensions:

- desenvolupament de la identitat personal

- desenvolupament interpersonal

- desenvolupament dels processos d'aprenentatge

- orientació dels diferents itineraris educatius

- desenvolupament dels processos d'inserció sociolaboral

Aquestes dimensions de la tutoria de carrera es porten a terme en tres moments del Pla d'Acció Tutorial (PAT): inicial, durant i final.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats
Tal com vam poder apreciar a través de la dinàmica que se'ns va proposar durant el taller del segon dia en el que junt amb un company havíem de recórrer l'edifici amb els ulls tapats, el lideratge pot confondre's i tenir diverses cares. Els professors a l'aula som líders però no ens ho hem de prendre des d'un punt de vista dictatorial sinó que hem d'aprendre a utilitzar aquest lideratge per a aconseguir que les alumnes treguin el millor d'ells mateixos. Hem de canviar la mirada i fixar-nos en els alumnes com a sers competents, no mirar el que no saben sinó el q són capaços de fer. Treballar des de les capacitats (actituds, habilitats i competències). Ens interessa que els alumnes siguin proactius, és a dir, que acceptin la responsabilitat de les seves pròpies vides. Però per això ens cal poder influir en els alumnes, relacionar-nos amb ells, i la via més directa és la gestió relacional que engloba: emoció, actitud i pensament.

És a dir, la funció del professor és docent i tutorial, i dins d'aquesta acció tutorial cal aconseguir treure el millor dels alumnes. Per a fer-ho cal que ens relacionem amb ells no només des d'un plànol intel·lectual, també emocional, comunicant-nos amb ells i orientant-los de manera que aconseguim la seva proactivitat.

Aquest taller em proposa mirar als estudiants des d'un altre punt de vista, un de més emocional. Els estudiants no són només aprenents, són persones amb els seus contextos i emocions que els determinen i influeixen en el procés d'aprenentatge. I, donat que aquests elements poden ser molt determinants cal tenir-los en compte i saber detectar-los per a orientar als estudiants de la manera més profitosa per a ells. Com a docent novell, la tutoria de carrera em queda lluny però sí que hi ha elements d'aquest taller que crec que poden ser aplicables en el dia a dia de l'aula. Em quedo amb la idea d'aprendre a utilitzar aquest lideratge per a aconseguir que les alumnes treguin el millor d'ells mateixos.

Suport i tutorització acadèmica de l'estudiant (6, 8 i 13 d'abril)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Existeixen diversos tipus de tutoria a la univeristat, en aquest taller ens centrem en la tutoria acadèmica (àmpliament justificada en el context actual a l'article del Dr. Sebsatián Rodríguez) que és aquella destinada a ajudar als estudiants en l'orientació del seu itinerari universitari. Amb l'EEES es crea una necessitat patent de tutorització donat l'interès institucional per la personalització dels aprenentatges de cara al desenvolupament personal i professional (Pla de Desenvolupament Personal).

Són moltes les problemàtiques que requereixen de tutories (desorientació, desmotivació, planificació, metodologia d'estudi, etc.) i, en conseqüència, són moltes les funcions que pot adquirir la tutoria (orientació, informació, estratègies didàctica, consolidació, etc.). Però, en definitiva, la tutoria universitària és indispensable per a guiar el procés acadèmic i el projecte d'aprenentatge amb l'objectiu de potenciar el rendiment dels estudiants i la qualitat en la seva formació i els seus productes d'aprenentatge.

El mapa conceptual resultant d'aquest taller és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Tal com vam poder observar a la taula rodona que es va realitzar durant la tercera sessió, la tutoria acadèmica pot aplicar-se a diverses disciplines i de maneres diferents. Malgrat això, no sembla fàcil dur-ho a terme si no s'estableixen les següents condicions:

- coordinació docent
- visió de grup dels alumnes
- avaluació lligada a la tutoria
- suport institucional (reconeixement de la tasca del tutor, oferir recursos)
- compromís de diàleg professor-estudiant

El professor ens ha demanat que a la carpeta donéssim resposta a les següents preguntes:

1. ¿He progresado en el conocimiento del proceso de enseñanza-aprendizaje?

El cert és que no, però respecte del sentit i significat de les tutories sí que he après.

2. ¿Conozco mejor mis potencialidades y debilidades como tutor del aprendizaje de mis estudiantes?

Sí, he après que hi ha diversos factors que s'han de tenir en compte en la interacció amb els estudiants. Malgrat això, hi ha certes característiques que són pròpies de la meva persona i que determinaran la manera en que exerceixo com a tutora. Sé que un dels meus punts forts sé que sóc sensible a les senyals indirectes que emeten els estudiants però crec que en contra tinc que em falta experiència per a aportar solucions ràpides i eficaces a segons quins problemes.

3. ¿He identificado las acciones “clave” para apoyar el aprendizaje de mis estudiantes?

Crec que aquest taller m'ha servit per veure que només existeixen dos elements clau: la confiança (que permet que els estudiants et plantegin amb sinceritat la seva visió i problemàtiques) i l'observació (que et permet a tu com a tutor detectar allò que els estudiants transmeten sense saber-ho)

4. ¿He identificado buenas prácticas de acción docente?

Sí, la taula rodona m'ha donat moltes llums sobre estratègies i implementacions de la tutoria acadèmica.

5. ¿He identificado apoyos institucionales y fuentes documentales de referencia para mi acción docente?

Sí, i sens dubte ha estat una de les grans aportacions d'aquest taller.A la taula rodona també es van citar alguns serveis institucionals i regles de funcionament que desconeixia.

6. ¿He establecido mi red de apoyo entre mis compañeros del Máster?

Bé, amb els companys hem intercanviat opinions i crec que durant el proper any ens donarem més suport quan ens trobem en casos que no sabem resoldre.

7. ¿Qué cambios pienso introducir en un futuro inmediato en mi acción docente?

La meva intenció és explorar els diferents serveis que ofereix la institució per a donar suport a la tutoria i implementar-los sempre que sigui adient. Tinc intenció, també, de fer una escolta més activa sobre els problemes personals i no prestar només atenció a qüestions acadèmiques.

8. ¿Qué me propongo aprender durante el próximo curso?

Em proposo ser millor professora i, per tant, aprendre tot allò que, en cada moment, em proporcioni eines per a millorar.

Imatge extreta de http://www.flickr.com/photos/lselibrary/4171838922/

-