lunes, 8 de febrero de 2010

Com aprenen els estudiants? (2 i 5 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats
Tal i com el títol del taller indica, aquestes sessions han anat adreçades a reflexionar sobre l’aprenentatge dels estudiants. Se’ns ha presentat una taxonomia de les diferents fases de l’aprenentatge (sensibilització, coneixement, domini i integració pròpia), les tipologies d’enfocaments d’aprenentatge (superficial, profund i estratègic), les concepcions de l’aprenentatge (directa i constructivista), els estils d’aprenentatge (actiu, pragmàtic, reflexiu i teòric) i les dimensions de l’aprenentatge (cognitiva i afectiva). Tots aquests elements són els que donen forma a l’aprenentatge dels estudiants.
Per tal de planificar les seqüències formatives, cal tenir en compte que els estudiants són molt variats, que no tots tenen les mateixes motivacions ni estils d’aprenentatge. Alguns estudien per aprendre i d’altres per aprovar, alguns necessiten ser actius a l’aula i d’altres reflexionar. És per aquest motiu que les sessions formatives han de construir-se tenint en compte la diversitat de l’aula i el context. Cal saber ensenyar però també cal saber com aprenen els estudiants i tenir en compte que en l’educació del segle XXI els estudiants són agents participatius i que l’aprenentatge s’ha de concebre com un procés. Però més enllà de conèixer com aprenen els estudiants, cal creure en ells i projectar en ells la capacitat d’aprendre.

A continuació presento el mapa conceptual del taller:






Aplicació dels continguts formatius treballats
A l’igual que en el taller de “Docència, aprenentatge i comunicació” s’ha posat l’èmfasi en com i perquè aprenen els estudiants.

No només és important com a docents ser coneixedors d’allò que els estudiants han d’aprendre sinó que hem de ser conscients que no tots els alumnes són iguals, no tots tenen les mateixes motivacions, els mateixos interessos, la mateixa manera d’aprendre ni les mateixes capacitats.
Aquest taller ens ha proporcionat una nova visió sobre la docència no basada en la pràctica docent sinó en el procés d’aprenentatge. Sovint oblidem que estem ensenyant perquè algú aprengui i que cada un dels estudiants és diferent. És per aquest motiu que aquesta nova visió crec que em serà de molta utilitat, sobretot a l’hora de dissenyar les activitats de l’assignatura que faré l’any vinent. Donada la meva trajectòria en temàtiques d’aprenentatge col·laboratiu, sovint tendeixo a proposar activitats molt participatives que, segur, són útils per a estudiants actius i/o pragmàtics però que poden ser contraproduents per a estudiants reflexius i/o teòrics. D’ara en endavant procuraré plantejar activitats diverses que promoguin diferents tipus d’aprenentatge, per així donar lloc a que tots els estudiants puguin desenvolupar el millor possible les seves capacitats.

0 comentarios:

Publicar un comentario