La tutoria universitària (20 i 25 de maig)

Síntesi dels continguts formatius treballats

La tutoria de carrera és part de la responsabilitat del docent. El professor no acaba les seves funcions en la docència sinó que cal que intervingui com a tutor també. Per tal d'assolir l'èxit en l'aprenentatge dels estudiants, cal aconseguir un lligam entre funció docent, funció tutorial i funció d'orientació.

Hi ha tres tipus de tutories: acadèmica, de carrera i d'assessorament personal. en aquest cas ens centrem en la de carrera pensada per a acollir als estudiants universitaris i ajudar-los en la seva transició acadèmico-professional. L'acció tutorial depèn de les característiques de la institució, els estudis i els estudiants. La tutoria de carrera s'organitza en 5 dimensions:

- desenvolupament de la identitat personal

- desenvolupament interpersonal

- desenvolupament dels processos d'aprenentatge

- orientació dels diferents itineraris educatius

- desenvolupament dels processos d'inserció sociolaboral

Aquestes dimensions de la tutoria de carrera es porten a terme en tres moments del Pla d'Acció Tutorial (PAT): inicial, durant i final.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats
Tal com vam poder apreciar a través de la dinàmica que se'ns va proposar durant el taller del segon dia en el que junt amb un company havíem de recórrer l'edifici amb els ulls tapats, el lideratge pot confondre's i tenir diverses cares. Els professors a l'aula som líders però no ens ho hem de prendre des d'un punt de vista dictatorial sinó que hem d'aprendre a utilitzar aquest lideratge per a aconseguir que les alumnes treguin el millor d'ells mateixos. Hem de canviar la mirada i fixar-nos en els alumnes com a sers competents, no mirar el que no saben sinó el q són capaços de fer. Treballar des de les capacitats (actituds, habilitats i competències). Ens interessa que els alumnes siguin proactius, és a dir, que acceptin la responsabilitat de les seves pròpies vides. Però per això ens cal poder influir en els alumnes, relacionar-nos amb ells, i la via més directa és la gestió relacional que engloba: emoció, actitud i pensament.

És a dir, la funció del professor és docent i tutorial, i dins d'aquesta acció tutorial cal aconseguir treure el millor dels alumnes. Per a fer-ho cal que ens relacionem amb ells no només des d'un plànol intel·lectual, també emocional, comunicant-nos amb ells i orientant-los de manera que aconseguim la seva proactivitat.

Aquest taller em proposa mirar als estudiants des d'un altre punt de vista, un de més emocional. Els estudiants no són només aprenents, són persones amb els seus contextos i emocions que els determinen i influeixen en el procés d'aprenentatge. I, donat que aquests elements poden ser molt determinants cal tenir-los en compte i saber detectar-los per a orientar als estudiants de la manera més profitosa per a ells. Com a docent novell, la tutoria de carrera em queda lluny però sí que hi ha elements d'aquest taller que crec que poden ser aplicables en el dia a dia de l'aula. Em quedo amb la idea d'aprendre a utilitzar aquest lideratge per a aconseguir que les alumnes treguin el millor d'ells mateixos.

Aplicació de les TIC a la docència (6-18 de maig)

Síntesi dels continguts formatius treballats

L'adaptació de les TIC a la docència implica canvis a diferents nivells. No hi ha prou amb utilitzar tecnologies (que, de fet, en educació no han deixat d'utilitzar-se tecnologies mai, recordem que el llapis també és una tecnologia), sinó que cal plantejar un nou context d'Esenyament-Aprenentatge, des d'una nova mirada: la societat del coneixement. Jordi Vivancos en el seu bloc, explica com la incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en educació va recaure en l'estudi sobre elles, és a dir, les TIC es van convertir en una matèria d'estudi com és el cas de la informàtica. Aquesta visió ha evolucionat, ràpidament, per a donar pas a les TEC (Tecnologies per a l'Ensenyament i la Capacitació), on les tecnologies ja es consideren com un mitjà o recurs per a l'ensenyament, de les quals aprenem, com és l'ús d'ordinadors a l'aula. I, finalment (o, si més no, fins el moment actual) s'ha plantejat el concepte de TAC (Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement) per representar una concepció de les tecnologies en la qual reconeixem que es pot aprendre amb les tecnologies ja que aquestes conformen el context d'aprenentatge. Ja no es tracta només de cercar informació sinó de construir-la col·laborativament, d'aportar coneixement a la societat.

Per aquest motiu,  cal replantejar-se el paper del professor i de l'alumne. En aquest paradigma, les tecnologies s'utilitzen per a aprendre, el professors passa a ser un facilitador de l'aprenentatge, l'alumne un constructor de l'aprenentatge i es promou l'aprenentatge col·laboratiu per sobre de l'individual. Aquests canvis impliquen replantejaments organitzatius, tecnològics i pedagògics en educació.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Els continguts d'aquest taller són indubtablement aplicables i d'actualitat. El vídeo "Tecnología o metodología" que ens proposa l'Anna Escofet és un exemple clar de l'ús indegut que dia a dia es dóna a les nostres aules. En aquest vídeo, s'explica en clau d'humor com sovint s'apliquen canvis tecnològics sense aturar-se a reflexionar sobre les metodologies que s'utilitzen a l'aula i repetint les mateixes errades. No està de més un toc d'atenció com aquest en el que se'ns diu: Ep! Utilitza la tecnologia si la necessites però no t'oblidis de la metodologia. Per a què ho fas servir? Quin és el teu objectiu? Què vols que aprenguin els teus estudiants i com?

En la meva assignatura estem plantejant incorporacions tecnològiques com és l'ús d'un bloc i de diferents eines de comunicació. Aquest és el resultat de la reflexió i conversa entre els professors que veiem que els cal un espai que reculli les diferents fases del procés d'aprenentatge i on quedi plasmat el treball de cada grup però, sobretot, el procés. El bloc que hem creat per a tal efecte és el següent: http://comunicacioeneducacio.wordpress.com/

The Fun Theory

L'educació també pot ser d'una altra manera. Si un 66% de gent va utilitzar més les escales normals que les mecàniques només pel fet de donar-lis un toc de diversió, què passaria si en educació féssim el mateix? Quin % augmentaria l'interès dels estudiants?

Al respecte, la setmana passada es va celebrar a la UOC l'11è Fòrum d'Innovació, titulat: ¿la Universidad puede ser divertida? No hi ha novetat en el tema, motivació i més motivació. La qüestió és: si tots ho sabem i ho hem patit en les nostres pells, el que significa estudiar sense motivació perquè seguim reproduint, com a professors, els mateixos patrons que no fan més que convertir els centres educatius i les experiències educatives en un mena de martiri? Com pot ser que els nenes i joves que són curiosos de mena quan arriben a l'escola, institut, universitat... transformen la seva curiositat en apatia? Segur que no tenim res a veure? Crec que és moment de pensar-hi i fer alguna cosa!

No te metas a mi Facebook

Fa poc que ha arribat a les meves mans un vídeo sobre l'ús del Facebook en clau d'humor ;) Crec que en educació, tal com vam comentar al taller d'Estratègies de treball a l'aula, cal que ens adaptem als estudiants. Per això ens cal conèixer el seu context, només coneixent les eines que ells utilitzen serem capaços de donar-lis una visió crítica sobre el seu ús. En aquest cas, es tracta d'un vídeo que crec que pot fer reflexionar als estudiants i crear debat sobre l'ús de les xarxes socials. Espero trobar algun espai on presentar-los-hi als estudiants.

Recursos docents accessibles a la UB (22 d'abril al 4 de maig)

Síntesi dels continguts formatius treballats
Se'ns ha presentat el CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) de la Universitat de Barcelona, creat per a adaptar les biblioteques universitàries al EEES. Són molts els serveix i recursos que ofereix però, bàsicament, hem aprofundit en:

Recursos
- el catàleg de la UB: com cercar i tipus de recursos (posant èmfasi en la cerca de recursos electrònics a través del recercador).
- el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC): opcions de cerca.
- Bases de dades en educació.
- citacions bibliogràfiques i Refworks.
- publicació en obert i dipòsits digitals.

Serveis
- formació d'usuaris (pot ser sota demanda)
- accés des de fora de la UB (eduroam)

El mapa conceptual resultant és el següent:




Aplicació dels continguts formatius treballats
Aquest és un dels tallers amb més aplicació pràctica. Sovint la biblioteca és un espai poc explorat tant per professors com per estudiants. En el meu cas, sí coneixia moltes de les possibilitats que ofereix la biblioteca donat que fa uns anys vaig gaudir d'una beca de col·laboració amb la biblioteca de la Facultat de Biblioteconomia (ni més ni menys). També em vaig interessar fa uns anys en l'ús i gestió de Refworks, pel que vaig assistir a un curs que oferia la biblioteca de Mundet.

Malgrat això, les sessions m'han estat molt útils per a fer-me una visió més estructurada dels serveis i funcionament del CRAI, així com per a conèixer més possibilitats de cerca i ús de recursos que ens ofereix la biblioteca. És per aquest motiu que considero que tenint jo un major coneixement d'aquest entorn, puc oferir als meus alumnes més possibilitats de cerca i més opcions de serveis que abans desconeixia.