Mètodes i tècniques d'aprenentatge dels estudiants universitaris. Hàbits i tècniques d'estudi (9 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

En aquest taller ens hem centrat en conèixer les tècniques d'estudi i les estratègies d'aprenentatge dels estudiants, és a dir, aprofundir una mica més en base al taller sobre com aprenen els estudiants  tenint en compte les estratègies que utilitzen per a aprendre i com podem afavorir l'aprenentatge com a professors i tutors. 

Per tal de fer un bon anàlisi sobre l'aprenentatge dels estudiants diferenciem segons si ens situem en la figura de tutor (englobant la de professor), on hem de tenir en compte: com són els estudis i com està la recerca, i com aprenen els estudiants (tenint en compte els diferents elements que vam treballar a l'anterior taller). I com a tutors ens hem de preguntar també, concretament, com és l'estudiant. Per a donar suport a un estudiant en concret cal que analitzem la situació en base a les demandes explícites (adreçant-lo a unitats de diagnòstic) i a les demandes reals que són aquelles que pot atendre el tutor (motivació, estrès, personalitat, aprenentatge, etc.).

Al tutor, doncs, li corresponen les funcions següents: 

•Informativa
•Derivació a altres serveis si es considera oportú
• Recepció d’informacions
•Orientació a nivell curricular
•Seguiment acadèmic i intervenció formativa

D'entre les funcions del professor, destaca l'ajudar en les estratègies d'aprenentatge dels estudiants que es diferencien de les tècniques d'estudi en que les primeres són de caràcter intencional i responen a un Pla d'acció i les segones són mecàniques i rutinàries. No entrarem en les múltiples classificacions de les estratègies però sí ens volem centrar en la idea que les estratègies d'aprenentatge es poden ensenyar. I per això cal:

• Diagnòstic inicial
• Motivació per el seu ús
• Ensenyament directe e interactiu:
• Modelat
• Pràctica guiada
• Pràctica independent
• Oferir feedback
• Incloure entrenament sobre metacognició: com, quan i per què de l’ús de l’estratègia
• Ensenyar en contextos reals
• Avaluació

Al respecte, el tutor pot ajudar als teus tutorands a reflexionar sobre les activitats d’aprenentatge que realitzen i a utilitzar estratègies d’aprenentatge adequades guiant-los a través de preguntes de reflexió abans i després de la realització de la tasca.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Aquest taller, així com l'anterior de "Com aprenen els estudiants" em sembla de gran importància en el nou marc d'ensenyament aprenentatge en el que ens trobem: l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. En aquest marc, es posa el punt de mira en l'ensenyament basat en l'aprenentatge, és a dir, en l'estudiant. Per tant, creix la importància de conèixer quins estils d'estudiants tenim a les nostres aules així com quines són les estratègies que utilitzen i/o requereixen per a aprendre. 

En aquest taller hem pogut detectar les figures del tutor, acotant més l'àmbit d'actuació així com  hem descobert que les estratègies d'aprenentatge difereixen de les tècniques d'estudi. Jo donava per fet que els dos conceptes es referien al mateix i, per tant, interpretava que depenien de les habilitats dels estudiants i no requeríen formació al respecte. ara, però, sé que les estratègies es poden ensenyar i que, és més, cal ensenyar-les per a formar estudiants autònoms i autoregulats, cal ensenyar-les en l'àmbit de l'aula i que la millor forma d'aprendre estratègies és el modelatge. Així, considero que com a professora com començar a tenir en compte aquest element a la meva docència. Puc donar algunes orientacions per a millorar el seu aprenentatge en forma d'estratègies, explicitant i integrant-les com a part de la tasca a realitzar.

Estratègies de treball a l’aula universitària (23-25 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Tenint com a fil conductor la màxima: “No parlem de bons i mals professors, sinó de bones i males practiques”, durant aquestes dues sessions hem aprofundit en estratègies i metodologies de treball a l’aula motivadores pels estudiants. Per tal de motivar als estudiants, se’ns ha proposat l’aprenentatge reflexiu (o experiencial), entès com aquell aprenentatge en que l’alumnat és subjecte del seu aprenentatge i en el que el mètode forma part del contingut.

Una de les idees clau d’aquest taller ha estat que rere la figura del professor hi ha tot un llenguatge ocult (comunicació no verbal) i un de no ocult (comunicació verbal) que cal conèixer i controlar. Algunes claus d’èxit en la comunicació a l’aula, són:

• Establir una bona comunicació professor-alumne
• mantenir un bon clima i sintonia a l’aula
• conèixer les expectatives dels estudiants i ajustar-les a les nostres
• prendre’s la classe com un relat, és a dir: mantenir l’estructura d’inici, nus i desenllaç

El mapa conceptual resultant d'aquest taller és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Malgrat acostumo a utilitzar estratègies participatives a l'aula, és cert que sovint repeteixo les mateixes i no sempre tinc en compte el fer una sessió amb un tancament que englobi tot el tractat. així doncs, em proposo provar i explorar algunes de les estratègies didàctiques que ens han presentat, posar més atenció al llenguatge no verbal (intentant tenir més control sobre la meva excessiva gestualitat) i preparar les sessions amb una seqüència més clara, és a dir, tenint en compte el temps i organitzant la sessió amb un inici, desenvolupament i final. 

Aquests són els elements que considero fonamentals d'aquest taller i que crec que sempre són millorables en la pàctica de qualsveol docent. També faré un esforç intentant ajustar-me més a les expectatives dels estudiants. Normalment, tot i ser participatives les sessions, no sempre els hi demano que em comuniquin les seves expectatives  sinó que parteixo dels interessos que jo interpreto que poden tenir.

Docència, aprenentatge i comunicació (29 gener i 5 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Les dues sessions que han conformat aquest taller han estat eminentment practiques, malgrat s’han combinat amb moments més explicatius. A la primera sessió se’ns han donat algunes bases per a analitzar la nostra pràctica docent i per a millorar-la tenint en compte: com aprenen els estudiants, com ensenyem i analitzant una de les pràctiques més habituals, les classes expositives.

Al llarg del taller, s’ha incidit en alguns elements fonamentals del procés d’E-A:

- Comunicació: se’ns han proposat estratègies comunicatives per a diferents moments de les sessions formatives, així com s’ha incidit en la importància de la comunicació i la interacció dels docents amb els alumnes.

- Sintonia: se’ns ha ajudat a reflexionar i entendre la rellevància de definir (i distingir) els objectius docents dels resultats d’aprenentatge i a adequar (i simplificar) els coneixements a l’audiència i context en el que ens trobem. És a dir, se’ns ha insistit en la importància de crear les condicions necessàries per entendre’s professors i alumnes.

- Ensenyament-Aprenentatge: se’ns han proposat estratègies per a ajudar als estudiants a aprendre més i millor i ens hem focalitzat en l’anàlisi de la classe expositiva. A partir de la reflexió sobre els elements positius de la classes expositiva, se’ns anima a planificar una sessió de 10 minuts per tal d’observar com ensenyem per tal de millorar. Durant la segona sessió cada un presenta la seva sessió de microteaching que és observada i analitzada per la resta de companys i pel professor.

El mapa conceptual d'aquestes sessions és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Considero que cap taller tindrà més transferència que aquest a la nostra pràctica docent. A mi m’ha servit per a conèixer més i millor quines són les meves virtuts i els meus defectes com a docent.

Preparar una sessió, enregistrar-la i després fer-ne la valoració en col·laboració, m’ha permès no només fer-me més conscient dels elements docents que he de potenciar i els que he de millorar sinó que m’ha servit per a entendre que la docència i la manera d’ensenyar no és generalitzable. A cada disciplina, tenint en compte l’àmbit de coneixement, els alumnes, les tradicions docents de les facultats i molts d’altres aspectes, cal un tipus de docència.

Durant les observacions, cada un de nosaltres (com a observador) ha tendit a fixar-se en uns aspectes més que en d’altres i, mentre que per a algú de l’àmbit de física l’organització i estructuració dels continguts era fonamental per a un altre de literatura el més important era mostrar clarament l’estructura narrativa del discurs del professor. El que és cert és que per a millorar com a docent, un ha de mirar endins veient-se des de fora i encara millor si aquesta observació es comparteix amb gent de disciplines molt diferents. Tots tenim molt d’aprendre de tots i pels pedagogs sessions com aquesta ens demostren que, tot i la nostra professió, són moltes les veritats pedagògiques que es podrien discutir i molt el que hem d’aprendre d’altres disciplines. De tant en tant aturar-se, veure’s en un vídeo i deixar que la resta et valori com a docent és una pràctica recomanable així com assistir a algun curs com a alumne per tal de no oblidar el que es sent (i com es viu) a l’altra banda.

(penjo la presentació de la meva sessió)

Presentació Web 2.0