Resolució de conflictes personals i acadèmics (16 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

En aquest taller s'ha posat l'èmfasi en  ensenyar-nos la importància de l'ús d'estratègies i habilitats comunicatives en el treball docent i de tutelar a l’alumnat en el seu procés de formació personal i professional. Destaquem el terme personal perquè sovint els docents considerem que la formació ha de ser només de caràcter professional i, com hem vist en aquest taller, cal tenir molt en compte també els conflictes i qüestions personals.

A la UB existeix un nombre de persones amb necessitats especials per a les que disposem de diferents recursos per a la seva integració. Per una banda, trobem l'Oficina de Programes d'Integració, integrada en el Servei d'Atenció a l'Estudiant (veure taller Recursos UB).Aquesta oficina ofereix diversos programes d'integració com: el programa Fem Via, (atenció a alumnat amb discapacitat per a la seva integració) el programa d'Atenció Temporal (atenció a alumnat amb aspectes circumstancials que afecten negativament en la formació) i el programa d'Atenció a la Diversitat (atenció alumnat nouvingut).

S'ha enregistrat un augment de matriculacions en els darrers anys d'estudiants amb necessitats especials. Per tal d'afavorir la seva integració, la UB procura, sempre que sigui possible, l'adaptació curricular d'accés (físic i/o a la comunicació) o individualitzada (significatives i no significatives). A la UB, estan previstes algunes línies d’actuació per a l’alumnat amb necessitats especials derivades d’una diversitat funcional, com:

• Atenció personalitzada
• Suport personal i tècnic
• Accessibilitat
• Inserció laboral
• Informació i Sensibilització

Una altra via d'atenció a les necessitats especials és la Unitat de diagnòstic i Assessorament Psicològic (UDAP). La UDAP ofereix el servei d'avaluació i diagnòstic, el servei d'orientació psicològica, consultes acadèmiques, assessorament a tutors, professors etc.,i derivació. Els problemes més freqüents que atenen són: trastorns d’ansietat, trastorns de l’estat d’ànim, problemes acadèmics, altres problemes objecte d’atenció clínica i trastorns greus.

Per tal de detectar alguns transtorns en els estudiants que poden ser objecte d'atenció psicològica, ens proposen que enfortim les nostres habilitats de comunicació. Ens cal recollir informació suficient i transmetre una actitud d'escolta i comprensió, a través de la comunicació verbal i no verbal. Ens proposen afavorir contextos de comunicació (conversar amb l'alumne i facilitar la intimitat) i evitar exclamacions de sorpresa negativa, expressions d’excessiva preocupació, judicis moralistes, manifestacions d’impaciència, afirmacions dogmàtiques, criticar o culpar a l’alumne pels seus errors, etc.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Tot i que no s'ha posat especial èmfasi, crec que aquest taller ha resultat aclaridor donat que ens han mostrat una funció fonamental dels tutors, que és la detecció de situacions personals pertorbadores per a l'aprenentatge. Des de diferents nivells d'actuació, tant els professors com els tutors han de mantenir els ulls ben oberts als comportaments dels estudiants i a les subtils mostres de conflictes personals que ens poden enviar els estudiants. 

Sovint interpretem els mals comportaments com actituds desafiants o pròpies de persones immadures sense prestar atenció a les possibles situacions adverses personals que poden estar vivint els estudiants. Aquest taller m'ha fet veure que si estic més atenta a la comunicació verbal i no verbal dels estudiants, si els proporciono espais de confiança  i mantinc i mostro una actitud comprensiva cap a ells, pot ser que capti alguns problemes personals que els hi impedeixen aprendre amb normalitat. Si això és així, considero que el següent pas és coordinar-me amb el tutor corresponent i junts adreçar-nos al servei més adient. 

Ara sóc més conscient sobre la importància que té la formació personal, i no només professional, i sé quins són els recursos als que puc recórrer. 

Mètodes i tècniques d'aprenentatge dels estudiants universitaris. Hàbits i tècniques d'estudi (9 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

En aquest taller ens hem centrat en conèixer les tècniques d'estudi i les estratègies d'aprenentatge dels estudiants, és a dir, aprofundir una mica més en base al taller sobre com aprenen els estudiants  tenint en compte les estratègies que utilitzen per a aprendre i com podem afavorir l'aprenentatge com a professors i tutors. 

Per tal de fer un bon anàlisi sobre l'aprenentatge dels estudiants diferenciem segons si ens situem en la figura de tutor (englobant la de professor), on hem de tenir en compte: com són els estudis i com està la recerca, i com aprenen els estudiants (tenint en compte els diferents elements que vam treballar a l'anterior taller). I com a tutors ens hem de preguntar també, concretament, com és l'estudiant. Per a donar suport a un estudiant en concret cal que analitzem la situació en base a les demandes explícites (adreçant-lo a unitats de diagnòstic) i a les demandes reals que són aquelles que pot atendre el tutor (motivació, estrès, personalitat, aprenentatge, etc.).

Al tutor, doncs, li corresponen les funcions següents: 

•Informativa
•Derivació a altres serveis si es considera oportú
• Recepció d’informacions
•Orientació a nivell curricular
•Seguiment acadèmic i intervenció formativa

D'entre les funcions del professor, destaca l'ajudar en les estratègies d'aprenentatge dels estudiants que es diferencien de les tècniques d'estudi en que les primeres són de caràcter intencional i responen a un Pla d'acció i les segones són mecàniques i rutinàries. No entrarem en les múltiples classificacions de les estratègies però sí ens volem centrar en la idea que les estratègies d'aprenentatge es poden ensenyar. I per això cal:

• Diagnòstic inicial
• Motivació per el seu ús
• Ensenyament directe e interactiu:
• Modelat
• Pràctica guiada
• Pràctica independent
• Oferir feedback
• Incloure entrenament sobre metacognició: com, quan i per què de l’ús de l’estratègia
• Ensenyar en contextos reals
• Avaluació

Al respecte, el tutor pot ajudar als teus tutorands a reflexionar sobre les activitats d’aprenentatge que realitzen i a utilitzar estratègies d’aprenentatge adequades guiant-los a través de preguntes de reflexió abans i després de la realització de la tasca.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Aquest taller, així com l'anterior de "Com aprenen els estudiants" em sembla de gran importància en el nou marc d'ensenyament aprenentatge en el que ens trobem: l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. En aquest marc, es posa el punt de mira en l'ensenyament basat en l'aprenentatge, és a dir, en l'estudiant. Per tant, creix la importància de conèixer quins estils d'estudiants tenim a les nostres aules així com quines són les estratègies que utilitzen i/o requereixen per a aprendre. 

En aquest taller hem pogut detectar les figures del tutor, acotant més l'àmbit d'actuació així com  hem descobert que les estratègies d'aprenentatge difereixen de les tècniques d'estudi. Jo donava per fet que els dos conceptes es referien al mateix i, per tant, interpretava que depenien de les habilitats dels estudiants i no requeríen formació al respecte. ara, però, sé que les estratègies es poden ensenyar i que, és més, cal ensenyar-les per a formar estudiants autònoms i autoregulats, cal ensenyar-les en l'àmbit de l'aula i que la millor forma d'aprendre estratègies és el modelatge. Així, considero que com a professora com començar a tenir en compte aquest element a la meva docència. Puc donar algunes orientacions per a millorar el seu aprenentatge en forma d'estratègies, explicitant i integrant-les com a part de la tasca a realitzar.

Com aprenen els estudiants? (2 i 5 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Tal i com el títol del taller indica, aquestes sessions han anat adreçades a reflexionar sobre l’aprenentatge dels estudiants. Se’ns ha presentat una taxonomia de les diferents fases de l’aprenentatge (sensibilització, coneixement, domini i integració pròpia), les tipologies d’enfocaments d’aprenentatge (superficial, profund i estratègic), les concepcions de l’aprenentatge (directa i constructivista), els estils d’aprenentatge (actiu, pragmàtic, reflexiu i teòric) i les dimensions de l’aprenentatge (cognitiva i afectiva). Tots aquests elements són els que donen forma a l’aprenentatge dels estudiants.

Per tal de planificar les seqüències formatives, cal tenir en compte que els estudiants són molt variats, que no tots tenen les mateixes motivacions ni estils d’aprenentatge. Alguns estudien per aprendre i d’altres per aprovar, alguns necessiten ser actius a l’aula i d’altres reflexionar. És per aquest motiu que les sessions formatives han de construir-se tenint en compte la diversitat de l’aula i el context. Cal saber ensenyar però també cal saber com aprenen els estudiants i tenir en compte que en l’educació del segle XXI els estudiants són agents participatius i que l’aprenentatge s’ha de concebre com un procés. Però més enllà de conèixer com aprenen els estudiants, cal creure en ells i projectar en ells la capacitat d’aprendre.

A continuació presento el mapa conceptual del taller:

Aplicació dels continguts formatius treballats

A l’igual que en el taller de “Docència, aprenentatge i comunicació” s’ha posat l’èmfasi en com i perquè aprenen els estudiants.

No només és important com a docents ser coneixedors d’allò que els estudiants han d’aprendre sinó que hem de ser conscients que no tots els alumnes són iguals, no tots tenen les mateixes motivacions, els mateixos interessos, la mateixa manera d’aprendre ni les mateixes capacitats.

Aquest taller ens ha proporcionat una nova visió sobre la docència no basada en la pràctica docent sinó en el procés d’aprenentatge. Sovint oblidem que estem ensenyant perquè algú aprengui i que cada un dels estudiants és diferent. És per aquest motiu que aquesta nova visió crec que em serà de molta utilitat, sobretot a l’hora de dissenyar les activitats de l’assignatura que faré l’any vinent. Donada la meva trajectòria en temàtiques d’aprenentatge col·laboratiu, sovint tendeixo a proposar activitats molt participatives que, segur, són útils per a estudiants actius i/o pragmàtics però que poden ser contraproduents per a estudiants reflexius i/o teòrics. D’ara en endavant procuraré plantejar activitats diverses que promoguin diferents tipus d’aprenentatge, per així donar lloc a que tots els estudiants puguin desenvolupar el millor possible les seves capacitats.