Política de qualitat a la UB (2 i 9 de desembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Durant aquest taller se'ns han presentat els diferents sistemes de garantia de qualitat a la universitat. Es tracta de certificar una qualitat total incorporant una direcció estratègica per tal d'aconseguir l'excel·lència. 

En els darrers anys (i d'acord amb els compromisos de qualitat implicats en la implementació de l'EEES) ha augmentat la preocupació per  l'avaluació i l'acreditació, i diversos països han adoptat diferents sistemes d'acreditació i avaluació de l'ensenyament superior: Noruega (NOKUT), Alemania (Akkreditierungsrat), Països Baixos (nvao) i Suïssa (oaq). En el cas espanyol, hi ha diferents agents externs que estan actuant per tal de millorar la qualitat universitària: Parlament español, Ministerio Educación, ANECA, Parlaments autonòmics, Consejerías Educación CCAA i Agències autonòmiques (en el cas de Catalunya: AQU). La tendència està en assegurar la qualitat a través de garanties internes (universitat) i externes (agències). 

El model espanyol segueix un procés en els plans d'estudis que passa per la seva elaboració, implementació, manteniment i millora. Durant aquest procés es passa per tres fases que són: verificació, seguiment i acreditació. A la UB s'aplica el SAIQU (sistema d'assegurament intern de la qualitat del programa formatiu. 

D'altra banda, també s'assegura la qualitat a través de normes de qualitat com: AENOR (nacional); CEN, CENELEC, ETSI (europees) o ISO (mundials). Paral·lelament, existeix un model no normatiu per a la gestió de l'excel·lència, basat en l'autoavaluació, anomenat EFQM (europeu).


El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats 

Des de la meva posició de docent m'he pogut implicar en les qüestions de polítiques de qualitat dels nous plans docents. Malgrat em vaig incorporar a l'assignatura una vegada ja acceptat el pla docent sí vaig ser conscient que aquest havia estat validat per una agència de qualitat. Això m'indica que amb la incorporació a l'EEES certament s'estan fent molts esforços en dotar de qualitat (i certificar-ho) a les universitats espanyoles. 

Però les polítiques de qualitat de la UB no passen només per la revisió i millora dels nous plans docents, també es fa palès en els sistemes d'acreditació del professorat universitari. Al febrer d'aquest any es va organitzar a la facultat de Pedagogia una jornada sobre els "Processos d'acreditació del professorat universitari", on se'ns va explicar l'estat actual de la qüestió i se'ns va donar informació sobre les agències AQU i ANECA que són les que acrediten la qualitat docent i investigadora, en l'actualitat. Per tant, els sistemes per a garantir la qualitat i l'excel·lència són una realitat del dia a dia dels docents, ja sigui a través dels plans d'estudi com de la pròpia acreditació docent. D'altra banda, aquests processos de qualitat els podem veure reflectits també als Màsters on  s'està posant molt d'èmfasi en el seguiment dels  tesinants i dels directors (en el cas d'escollir la via de recerca) per a assolir la qualitat. 

Considero que tot i que la idea d'incorporar sistemes de garantia de la qualitat ha sobtat i incomoda a molts dels agents involucrats en els sitemes universitaris, és la 'unica via de regulació, normalització i millora de les universitats. Si de veritat els nostres plans d'estudi, docents, recerques, etc., són de qualitat i comparables als d'altres universitats de reconegut prestigi, no hem de tenir cap por de passar aquests processos. Ara bé, són molts els que probablement no responen a aquesta qualitat i volen seguir perpetuant un sistema còmode que no demana rendir comptes i que posa els interessos personals per davant de la qualitat en l'ensenyament universitari. No hem d'oblidar que tot això només fa que beneficiar als estudiants i a l'aprenentatge que és, de fet, el centre sobre el que hauria de girar l'ensenyament superior.