Tècnica vocal i oratòria (3-10 juny)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Aquest taller ha estat eminentment pràctic, per aquest motiu m'és difícil realitzar un resum teòric del que vam treballar. La idea clau que destacaria és que no es tracta de força sinó d'energia. Se'ns van enumerar algunes mesures generals d'higiene que poden ajudar a controlar millor la nostra tècnica vocal: respirar pel nas, descansar, hidratar-se, controlar l'alcohol i els menjars picants, parlar de prop, no parlar per sobre del so ambiental, ser conscient quan es parla massa fort i rectificar, evitar cridar, no forçar la veu si cal utilitzar-la professionalment l'endemà i no fumar.

Per tal de projectar la veu cal posar el tòrax ferm, verticalitat, mirada on ha d'actuar la veu, utilització del buf abdominal i convenciment.

El mapa conceptual resultant d'aquest taller és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

És impossible no aplicar els coneixements adquirits en aquest taller. Durant aquest, un a un vam sortir davant la classe a fer una demostració de la nostra competència vocal. En la majoria de casos ens va fer una valoració favorable. De totes maneres, jo sóc conscient de l'aspecte que em va recalcar i és que respiro poc mentre parlo i això fa que els finals de frase siguin accelerats. El cert és que malgrat sé que he de millorar aquest aspecte i que hauria de projectar més la veu, em costa moltíssim millorar. al resum anterior he assenyalat alguns elements previs que poden millorar la meva tècnica vocal i projecció. 

Ho posaré en pràctica, perquè tant important és treballar pedagògicament les idees i exposar-les amb sentit com fer que aquestes siguin clares vocalment.  

Ètica i responsabilitat docent (27 de maig i 1 de juny)

Síntesi dels continguts formatius treballats

El taller s'ha centrat en la reflexió sobre la dimensió social en l'àmbit universitari i les possibles situacions d'aprenentatge ètic que es poden donar.  Les competències ètiques es poden treballar en base a tres dimensions: emocional, cognitiva i social. El docent com a tal, ha d'adquirir un compromís i responsabilitat respecte dels valors ètics que voluntària i involuntàriament transmetrà als seus estudiats. La responsabilitat docent recau, sobretot en fer que els alumnes es preguntin, reflexionin.

Les competències ètiques poden anar relacionades amb la professió,  amb la pràctica d'una ciutadania activa i amb qüestions genèriques i transversals. Els valors ètics que haurien d'inspirar una professió són els valors que decideixen les persones, i el valor primer és la llibertat, si està present aquest valor es fa més digne la vida de la resta de les persones. D'altra banda, existeix el codi codi professional que és aquell que regula una sèrie de valor establerts per a una professió. Nosaltres (docents) no resolem gaire amb un codi ètic, el que ens cal són espais de reflexió compartida, espais que creïn criteris, on poder debatre qüestions que afecten la pràctica docent. En definitiva, no es tracta d'adoctrinar sinó de fer que l'altre sigui capaç de crear la seva pròpia personalitat moral.

La competència ètica no és un valor afegit sinó un valor competencial.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Probablement la ètica a les aules universitàries és un dels temes menys atesos i més delicats de tractar. El codi deontològic estableix, clarament, els valors sobre els que s'ha de regir un pedagog. Però, i la resta de valors que transmetem a l'aula? Malauradament, els éssers humans som subjectius, tenim creences pròpies difícilment deslligables del nostres exercici docent. Per tant, fem el que fem, diem el que diem, sempre estem expressant opinions i valors.  

És impossible ser completament objectiu però el que si està a l'abast de tots és el tenir en compte les competències ètiques. En el meu dia a dia a l'aula cometo moltes errades de caire ètic però, poc a poc, en vaig prenent més consciència. Crec que aquest és un primer pas, prendre consciència per tal que en el disseny de les sessions tingui en compte els valors ètics així com, en la mesura de les meves possibilitats, ho tingui present a les sessions de classe. 

Així com dèiem que es tracta de fer que l'altre sigui capaç de crear la seva pròpia personalitat moral, el que jo intentaré és no amagar la meva personalitat moral però sí fer que sigui el menys visible possible i crear espais de reflexió conjunta.

La tutoria universitària (20 i 25 de maig)

Síntesi dels continguts formatius treballats

La tutoria de carrera és part de la responsabilitat del docent. El professor no acaba les seves funcions en la docència sinó que cal que intervingui com a tutor també. Per tal d'assolir l'èxit en l'aprenentatge dels estudiants, cal aconseguir un lligam entre funció docent, funció tutorial i funció d'orientació.

Hi ha tres tipus de tutories: acadèmica, de carrera i d'assessorament personal. en aquest cas ens centrem en la de carrera pensada per a acollir als estudiants universitaris i ajudar-los en la seva transició acadèmico-professional. L'acció tutorial depèn de les característiques de la institució, els estudis i els estudiants. La tutoria de carrera s'organitza en 5 dimensions:

- desenvolupament de la identitat personal

- desenvolupament interpersonal

- desenvolupament dels processos d'aprenentatge

- orientació dels diferents itineraris educatius

- desenvolupament dels processos d'inserció sociolaboral

Aquestes dimensions de la tutoria de carrera es porten a terme en tres moments del Pla d'Acció Tutorial (PAT): inicial, durant i final.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats
Tal com vam poder apreciar a través de la dinàmica que se'ns va proposar durant el taller del segon dia en el que junt amb un company havíem de recórrer l'edifici amb els ulls tapats, el lideratge pot confondre's i tenir diverses cares. Els professors a l'aula som líders però no ens ho hem de prendre des d'un punt de vista dictatorial sinó que hem d'aprendre a utilitzar aquest lideratge per a aconseguir que les alumnes treguin el millor d'ells mateixos. Hem de canviar la mirada i fixar-nos en els alumnes com a sers competents, no mirar el que no saben sinó el q són capaços de fer. Treballar des de les capacitats (actituds, habilitats i competències). Ens interessa que els alumnes siguin proactius, és a dir, que acceptin la responsabilitat de les seves pròpies vides. Però per això ens cal poder influir en els alumnes, relacionar-nos amb ells, i la via més directa és la gestió relacional que engloba: emoció, actitud i pensament.

És a dir, la funció del professor és docent i tutorial, i dins d'aquesta acció tutorial cal aconseguir treure el millor dels alumnes. Per a fer-ho cal que ens relacionem amb ells no només des d'un plànol intel·lectual, també emocional, comunicant-nos amb ells i orientant-los de manera que aconseguim la seva proactivitat.

Aquest taller em proposa mirar als estudiants des d'un altre punt de vista, un de més emocional. Els estudiants no són només aprenents, són persones amb els seus contextos i emocions que els determinen i influeixen en el procés d'aprenentatge. I, donat que aquests elements poden ser molt determinants cal tenir-los en compte i saber detectar-los per a orientar als estudiants de la manera més profitosa per a ells. Com a docent novell, la tutoria de carrera em queda lluny però sí que hi ha elements d'aquest taller que crec que poden ser aplicables en el dia a dia de l'aula. Em quedo amb la idea d'aprendre a utilitzar aquest lideratge per a aconseguir que les alumnes treguin el millor d'ells mateixos.

Aplicació de les TIC a la docència (6-18 de maig)

Síntesi dels continguts formatius treballats

L'adaptació de les TIC a la docència implica canvis a diferents nivells. No hi ha prou amb utilitzar tecnologies (que, de fet, en educació no han deixat d'utilitzar-se tecnologies mai, recordem que el llapis també és una tecnologia), sinó que cal plantejar un nou context d'Esenyament-Aprenentatge, des d'una nova mirada: la societat del coneixement. Jordi Vivancos en el seu bloc, explica com la incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en educació va recaure en l'estudi sobre elles, és a dir, les TIC es van convertir en una matèria d'estudi com és el cas de la informàtica. Aquesta visió ha evolucionat, ràpidament, per a donar pas a les TEC (Tecnologies per a l'Ensenyament i la Capacitació), on les tecnologies ja es consideren com un mitjà o recurs per a l'ensenyament, de les quals aprenem, com és l'ús d'ordinadors a l'aula. I, finalment (o, si més no, fins el moment actual) s'ha plantejat el concepte de TAC (Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement) per representar una concepció de les tecnologies en la qual reconeixem que es pot aprendre amb les tecnologies ja que aquestes conformen el context d'aprenentatge. Ja no es tracta només de cercar informació sinó de construir-la col·laborativament, d'aportar coneixement a la societat.

Per aquest motiu,  cal replantejar-se el paper del professor i de l'alumne. En aquest paradigma, les tecnologies s'utilitzen per a aprendre, el professors passa a ser un facilitador de l'aprenentatge, l'alumne un constructor de l'aprenentatge i es promou l'aprenentatge col·laboratiu per sobre de l'individual. Aquests canvis impliquen replantejaments organitzatius, tecnològics i pedagògics en educació.

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Els continguts d'aquest taller són indubtablement aplicables i d'actualitat. El vídeo "Tecnología o metodología" que ens proposa l'Anna Escofet és un exemple clar de l'ús indegut que dia a dia es dóna a les nostres aules. En aquest vídeo, s'explica en clau d'humor com sovint s'apliquen canvis tecnològics sense aturar-se a reflexionar sobre les metodologies que s'utilitzen a l'aula i repetint les mateixes errades. No està de més un toc d'atenció com aquest en el que se'ns diu: Ep! Utilitza la tecnologia si la necessites però no t'oblidis de la metodologia. Per a què ho fas servir? Quin és el teu objectiu? Què vols que aprenguin els teus estudiants i com?

En la meva assignatura estem plantejant incorporacions tecnològiques com és l'ús d'un bloc i de diferents eines de comunicació. Aquest és el resultat de la reflexió i conversa entre els professors que veiem que els cal un espai que reculli les diferents fases del procés d'aprenentatge i on quedi plasmat el treball de cada grup però, sobretot, el procés. El bloc que hem creat per a tal efecte és el següent: http://comunicacioeneducacio.wordpress.com/

The Fun Theory

L'educació també pot ser d'una altra manera. Si un 66% de gent va utilitzar més les escales normals que les mecàniques només pel fet de donar-lis un toc de diversió, què passaria si en educació féssim el mateix? Quin % augmentaria l'interès dels estudiants?

Al respecte, la setmana passada es va celebrar a la UOC l'11è Fòrum d'Innovació, titulat: ¿la Universidad puede ser divertida? No hi ha novetat en el tema, motivació i més motivació. La qüestió és: si tots ho sabem i ho hem patit en les nostres pells, el que significa estudiar sense motivació perquè seguim reproduint, com a professors, els mateixos patrons que no fan més que convertir els centres educatius i les experiències educatives en un mena de martiri? Com pot ser que els nenes i joves que són curiosos de mena quan arriben a l'escola, institut, universitat... transformen la seva curiositat en apatia? Segur que no tenim res a veure? Crec que és moment de pensar-hi i fer alguna cosa!