Propietat intel·lectual (16 i 18 de març)

Síntesi dels continguts formatius treballats

La propietat intel·lectual està regulada per una llei a la que sovint des de la docència universitària no li prestem tota l’atenció que caldria. La propietat intel·lectual implica uns drets que poden ser de caràcter personal o moral (propis de l’autor) i drets patrimonials o d’explotació (propis dels editors, empreses, etc.).

Aquests drets morals i d’explotació, habitualment estan subjectes als drets d’autor (o copyright) malgrat ens els darrers anys han sorgit nous tipus de llicències; les llicències lliures (o copyleft). Aquestes llicències responen a la necessitat de mesures menys monopolistes, a un major accés a continguts, a menys restriccions a la reutilització i a que siguin menys costos. Les llicències més conegudes són les Creative commons.

En aquest sentit, la Universitat de Barcelona ha estat una de les universitats pioneres en el moviment d’accés obert proporcionant menys restriccions als drets d’autor. D’aquesta manera es contribueix a una major difusió de la publicació científica de la nostra universitat

Hi ha dues idees que crec que són de gran importància en aquesta temàtica:

- Totes les creacions originals són objecte de la propietat intel·lectual

- Les idees no es protegeixen, es protegeix l’expressió de les idees

El mapa conceptual d'aquest taller és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Certament, a les aules universitàries sovint es fa ús de materials sobre els quals no es coneix quines llicències els regula. En una assignatura com la meva té especial importància aquest taller ja que treballem amb tots els materials de la xarxa.

Aquests molt sovint són penjats, ja sigui per professors o per estudiants, sense una revisió de les llicències que hi ha al darrere. Crec que aquest és un aprenentatge important, no només per a nosaltres sinó per a tots els estudiants. De fet, referenciar és un dels elements clau de Netiqueta.

De totes maneres, crec que aquí s’obre un debat important en el moment en que les obres s’utilitzen per a una finalitat educativa. Però bé, jo pel moment procuraré cercar el tipus de llicència que regula cada material que ofereixi als meus alumnes, així com procuraré que ells també ho facin. 

També ho tindré en compte alhora de crear el bloc de l'aula, on aplicaré una llicència per tal que les seves elaboracions quedin protegides.

Elaboració d’activitats i materials (2, 4 i 11 de març)

Síntesi dels continguts formatius treballats

La idea principal d’aquest taller és que malgrat les activitats són diverses cal escollir aquelles que responguin a les finalitats formatives que ens proposem. Les activitats serveixen per per formar o per acreditar.

1. Activitats formatives: Com ja hem treballat en d'altres tallers, les activitats d’aprenentatge poden respondre a diferents tipus de continguts (fets, procediments i actituds). Per tal de dur a terme les activitats formatives són diverses les funcions que els materials poden exercir: motivadora, formativa o estructuradora. La selecció dels materials ha d’anar en funció dels objectius, els continguts, el moment i la correcció i actualitat. És a dir, els materials han d’anar en conjunció amb el moment de la seqüència formativa.
2. Activitats acreditatives: Hi ha diversos tipus d’avaluació segons la seva finalitat (diagnòstica, formativa o sumativa) però en tots els casos cal cercar la coherència entre els instruments de mesura i els objectius, és a dir, establir criteris d’avaluació i els instruments més adients per mesurar els resultats. Els objectius i continguts de les assignatures han de ser coherents també amb l’avaluació i cal tenir en compte que l’avaluació és un procés i que pot formar part del procés d’aprenentatge. Les activitats acreditatives han de mesurar els diferents tipus de continguts (fets, procediments i actituds) plantejats en el Pla docent. Cal tenir en compte també que existeixen altres formes d’avaluar com és l’autoavaluació.

El mapa conceptual resultant de la unió dels dos tallers, és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Sovint no hi ha coherència entre les activitats formatives i les activitats d’avaluació. Moltes vegades es treballen continguts que després no són avaluats o s’avalua només amb intenció acreditativa. Crec que a la meva assignatura es podria polir l’avaluació procurant que hi hagi més activitats d’avaluació formativa que permetin als alumnes conèixer el seu procés d’aprenentatge i valorar-lo. Per això proposo la coavaluació entre grups durant tot el procés de confecció del projecte de recerca. Aquest treball s’ha de realitzar en grup (entre 3 i 5 persones). Cada grup (grup investigador-GI) tindrà associat un altre grup (grup d’acompanyament-GA) que farà el seguiment del seu procés. Cada parella de grups (GI i GA) haurà de treballar en paral·lel ajudant-se, aprenent els uns dels altres i posant molta atenció al procés d’aprenentatge d’ambdós grups. Això serà imprescindible per a poder finalitzar el treball ja que la presentació d’aquest no la farà el GI sinó que la farà el GA. Hem creat un blog d’aula on cada grup anirà penjant les diferents informacions recollides sobre la institució per tal de facilitar el seguiment del procés del treball.

D'altra banda, s'han creat (i s'aniran creant) materials de suport al treball com una fitxa de descripció del centre, una pauta per fer entrevistes o una graella d'identificació de les vies de comunicació de la institució (veure proposta de millora).

Estratègies de treball a l’aula universitària (23-25 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Tenint com a fil conductor la màxima: “No parlem de bons i mals professors, sinó de bones i males practiques”, durant aquestes dues sessions hem aprofundit en estratègies i metodologies de treball a l’aula motivadores pels estudiants. Per tal de motivar als estudiants, se’ns ha proposat l’aprenentatge reflexiu (o experiencial), entès com aquell aprenentatge en que l’alumnat és subjecte del seu aprenentatge i en el que el mètode forma part del contingut.

Una de les idees clau d’aquest taller ha estat que rere la figura del professor hi ha tot un llenguatge ocult (comunicació no verbal) i un de no ocult (comunicació verbal) que cal conèixer i controlar. Algunes claus d’èxit en la comunicació a l’aula, són:

• Establir una bona comunicació professor-alumne
• mantenir un bon clima i sintonia a l’aula
• conèixer les expectatives dels estudiants i ajustar-les a les nostres
• prendre’s la classe com un relat, és a dir: mantenir l’estructura d’inici, nus i desenllaç

El mapa conceptual resultant d'aquest taller és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Malgrat acostumo a utilitzar estratègies participatives a l'aula, és cert que sovint repeteixo les mateixes i no sempre tinc en compte el fer una sessió amb un tancament que englobi tot el tractat. així doncs, em proposo provar i explorar algunes de les estratègies didàctiques que ens han presentat, posar més atenció al llenguatge no verbal (intentant tenir més control sobre la meva excessiva gestualitat) i preparar les sessions amb una seqüència més clara, és a dir, tenint en compte el temps i organitzant la sessió amb un inici, desenvolupament i final. 

Aquests són els elements que considero fonamentals d'aquest taller i que crec que sempre són millorables en la pàctica de qualsveol docent. També faré un esforç intentant ajustar-me més a les expectatives dels estudiants. Normalment, tot i ser participatives les sessions, no sempre els hi demano que em comuniquin les seves expectatives  sinó que parteixo dels interessos que jo interpreto que poden tenir.

Planificació de la docència universitària (9 i 11 de febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

En aquest taller hem explorat els diferents nivells de planificació de la docència universitària, els conceptes que intervenen en la planificació, les estratègies metodològiques i d'avaluació, i la relació entre la planificació docent i la seqüència formativa.

La planificació de la docència s'ha d'entendre en diferents nivells de concreció: el pla d'estudis, el pla docent i/o el programa. És a través d'aquests elements que el docent ha de planificar la docència i establir aquells elements que estructuraran l'aprenentatge dels alumnes (competències, objectius, continguts formatius i resultats d'aprenentatge). Tota pràctica docent és una seqüència formativa així que no es pot entendre l'una sense l'altra.

Però més enllà de la planificació teòrica del procés d'E-A, cal establir unes estratègies metodològiques (com ho farem?) i d'avaluació de l'aprenentatge. En l'E-A dels continguts trobem no només conceptes, també podem trobar fets, procediments o habilitats, i valors i actituds. Cal saber escollir aquelles metodologies adients per a ensenyar i avaluar aquestes diferents dimensions en l'aprenentatge o les que considerem imprescindibles en cada moment. En aquest sentit, cal destacar que l'avaluació no ha de ser presa només com un element de qualificació sinó com un element formatiu.

El mapa conceptual resultant d'aquest taller és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

En el meu cas, el pla docent i el programa són molt semblants. Es tracta d'una assignatura de nova creació (iniciada el curs passat) i on el Pla docent respon a alguns elements propis del programa, amb un alt grau de concreció i d'acord.

Aquesta situació però em fa plantejar-me les dificultats que a molts departaments sorgeixen per desacords entre professors. Hi ha moltes assignatures que tenen un Pla docent, que acostuma a ser molt generalista, i que dóna peu a que cada professor confeccioni el seu propi programa per l'assignatura. I en molts casos sóc conscient que segons el professor l'assignatura pot ser completament diferent tot i respondre a un mateix Pla docent. I això em fa dubtar. És bo que una mateixa assignatura sigui completament diferent segons el professor? Quins haurien de ser els límits del Pla docent? És útil un pla docent tant general que gairebé no expliqui res de l'assignatura en concret? No s'hauria de fer un esforç a les facultats per evitar situacions de desavinença entre professors? I és més, perquè sorgeixen desavinences tan grans entre professors?

Donat que el proper curs plantegem canvis, això implica refer, en part, el programa. Els canvis introduïts són:

- reducció de la explicació dels blocs temàtics
- ampliació dels tipus d'activitats descrites a la metodologia
- redefinició i reescriptura d'objectius i competències
- inclusió de recursos d'aprenentatge digitals

Com aprenen els estudiants? (2 i 5 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Tal i com el títol del taller indica, aquestes sessions han anat adreçades a reflexionar sobre l’aprenentatge dels estudiants. Se’ns ha presentat una taxonomia de les diferents fases de l’aprenentatge (sensibilització, coneixement, domini i integració pròpia), les tipologies d’enfocaments d’aprenentatge (superficial, profund i estratègic), les concepcions de l’aprenentatge (directa i constructivista), els estils d’aprenentatge (actiu, pragmàtic, reflexiu i teòric) i les dimensions de l’aprenentatge (cognitiva i afectiva). Tots aquests elements són els que donen forma a l’aprenentatge dels estudiants.

Per tal de planificar les seqüències formatives, cal tenir en compte que els estudiants són molt variats, que no tots tenen les mateixes motivacions ni estils d’aprenentatge. Alguns estudien per aprendre i d’altres per aprovar, alguns necessiten ser actius a l’aula i d’altres reflexionar. És per aquest motiu que les sessions formatives han de construir-se tenint en compte la diversitat de l’aula i el context. Cal saber ensenyar però també cal saber com aprenen els estudiants i tenir en compte que en l’educació del segle XXI els estudiants són agents participatius i que l’aprenentatge s’ha de concebre com un procés. Però més enllà de conèixer com aprenen els estudiants, cal creure en ells i projectar en ells la capacitat d’aprendre.

A continuació presento el mapa conceptual del taller:

Aplicació dels continguts formatius treballats

A l’igual que en el taller de “Docència, aprenentatge i comunicació” s’ha posat l’èmfasi en com i perquè aprenen els estudiants.

No només és important com a docents ser coneixedors d’allò que els estudiants han d’aprendre sinó que hem de ser conscients que no tots els alumnes són iguals, no tots tenen les mateixes motivacions, els mateixos interessos, la mateixa manera d’aprendre ni les mateixes capacitats.

Aquest taller ens ha proporcionat una nova visió sobre la docència no basada en la pràctica docent sinó en el procés d’aprenentatge. Sovint oblidem que estem ensenyant perquè algú aprengui i que cada un dels estudiants és diferent. És per aquest motiu que aquesta nova visió crec que em serà de molta utilitat, sobretot a l’hora de dissenyar les activitats de l’assignatura que faré l’any vinent. Donada la meva trajectòria en temàtiques d’aprenentatge col·laboratiu, sovint tendeixo a proposar activitats molt participatives que, segur, són útils per a estudiants actius i/o pragmàtics però que poden ser contraproduents per a estudiants reflexius i/o teòrics. D’ara en endavant procuraré plantejar activitats diverses que promoguin diferents tipus d’aprenentatge, per així donar lloc a que tots els estudiants puguin desenvolupar el millor possible les seves capacitats.