Estratègies de treball a l’aula universitària (23-25 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Tenint com a fil conductor la màxima: “No parlem de bons i mals professors, sinó de bones i males practiques”, durant aquestes dues sessions hem aprofundit en estratègies i metodologies de treball a l’aula motivadores pels estudiants. Per tal de motivar als estudiants, se’ns ha proposat l’aprenentatge reflexiu (o experiencial), entès com aquell aprenentatge en que l’alumnat és subjecte del seu aprenentatge i en el que el mètode forma part del contingut.

Una de les idees clau d’aquest taller ha estat que rere la figura del professor hi ha tot un llenguatge ocult (comunicació no verbal) i un de no ocult (comunicació verbal) que cal conèixer i controlar. Algunes claus d’èxit en la comunicació a l’aula, són:

• Establir una bona comunicació professor-alumne
• mantenir un bon clima i sintonia a l’aula
• conèixer les expectatives dels estudiants i ajustar-les a les nostres
• prendre’s la classe com un relat, és a dir: mantenir l’estructura d’inici, nus i desenllaç

El mapa conceptual resultant d'aquest taller és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Malgrat acostumo a utilitzar estratègies participatives a l'aula, és cert que sovint repeteixo les mateixes i no sempre tinc en compte el fer una sessió amb un tancament que englobi tot el tractat. així doncs, em proposo provar i explorar algunes de les estratègies didàctiques que ens han presentat, posar més atenció al llenguatge no verbal (intentant tenir més control sobre la meva excessiva gestualitat) i preparar les sessions amb una seqüència més clara, és a dir, tenint en compte el temps i organitzant la sessió amb un inici, desenvolupament i final. 

Aquests són els elements que considero fonamentals d'aquest taller i que crec que sempre són millorables en la pàctica de qualsveol docent. També faré un esforç intentant ajustar-me més a les expectatives dels estudiants. Normalment, tot i ser participatives les sessions, no sempre els hi demano que em comuniquin les seves expectatives  sinó que parteixo dels interessos que jo interpreto que poden tenir.

Planificació de la docència universitària (9 i 11 de febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

En aquest taller hem explorat els diferents nivells de planificació de la docència universitària, els conceptes que intervenen en la planificació, les estratègies metodològiques i d'avaluació, i la relació entre la planificació docent i la seqüència formativa.

La planificació de la docència s'ha d'entendre en diferents nivells de concreció: el pla d'estudis, el pla docent i/o el programa. És a través d'aquests elements que el docent ha de planificar la docència i establir aquells elements que estructuraran l'aprenentatge dels alumnes (competències, objectius, continguts formatius i resultats d'aprenentatge). Tota pràctica docent és una seqüència formativa així que no es pot entendre l'una sense l'altra.

Però més enllà de la planificació teòrica del procés d'E-A, cal establir unes estratègies metodològiques (com ho farem?) i d'avaluació de l'aprenentatge. En l'E-A dels continguts trobem no només conceptes, també podem trobar fets, procediments o habilitats, i valors i actituds. Cal saber escollir aquelles metodologies adients per a ensenyar i avaluar aquestes diferents dimensions en l'aprenentatge o les que considerem imprescindibles en cada moment. En aquest sentit, cal destacar que l'avaluació no ha de ser presa només com un element de qualificació sinó com un element formatiu.

El mapa conceptual resultant d'aquest taller és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

En el meu cas, el pla docent i el programa són molt semblants. Es tracta d'una assignatura de nova creació (iniciada el curs passat) i on el Pla docent respon a alguns elements propis del programa, amb un alt grau de concreció i d'acord.

Aquesta situació però em fa plantejar-me les dificultats que a molts departaments sorgeixen per desacords entre professors. Hi ha moltes assignatures que tenen un Pla docent, que acostuma a ser molt generalista, i que dóna peu a que cada professor confeccioni el seu propi programa per l'assignatura. I en molts casos sóc conscient que segons el professor l'assignatura pot ser completament diferent tot i respondre a un mateix Pla docent. I això em fa dubtar. És bo que una mateixa assignatura sigui completament diferent segons el professor? Quins haurien de ser els límits del Pla docent? És útil un pla docent tant general que gairebé no expliqui res de l'assignatura en concret? No s'hauria de fer un esforç a les facultats per evitar situacions de desavinença entre professors? I és més, perquè sorgeixen desavinences tan grans entre professors?

Donat que el proper curs plantegem canvis, això implica refer, en part, el programa. Els canvis introduïts són:

- reducció de la explicació dels blocs temàtics
- ampliació dels tipus d'activitats descrites a la metodologia
- redefinició i reescriptura d'objectius i competències
- inclusió de recursos d'aprenentatge digitals

Com aprenen els estudiants? (2 i 5 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Tal i com el títol del taller indica, aquestes sessions han anat adreçades a reflexionar sobre l’aprenentatge dels estudiants. Se’ns ha presentat una taxonomia de les diferents fases de l’aprenentatge (sensibilització, coneixement, domini i integració pròpia), les tipologies d’enfocaments d’aprenentatge (superficial, profund i estratègic), les concepcions de l’aprenentatge (directa i constructivista), els estils d’aprenentatge (actiu, pragmàtic, reflexiu i teòric) i les dimensions de l’aprenentatge (cognitiva i afectiva). Tots aquests elements són els que donen forma a l’aprenentatge dels estudiants.

Per tal de planificar les seqüències formatives, cal tenir en compte que els estudiants són molt variats, que no tots tenen les mateixes motivacions ni estils d’aprenentatge. Alguns estudien per aprendre i d’altres per aprovar, alguns necessiten ser actius a l’aula i d’altres reflexionar. És per aquest motiu que les sessions formatives han de construir-se tenint en compte la diversitat de l’aula i el context. Cal saber ensenyar però també cal saber com aprenen els estudiants i tenir en compte que en l’educació del segle XXI els estudiants són agents participatius i que l’aprenentatge s’ha de concebre com un procés. Però més enllà de conèixer com aprenen els estudiants, cal creure en ells i projectar en ells la capacitat d’aprendre.

A continuació presento el mapa conceptual del taller:

Aplicació dels continguts formatius treballats

A l’igual que en el taller de “Docència, aprenentatge i comunicació” s’ha posat l’èmfasi en com i perquè aprenen els estudiants.

No només és important com a docents ser coneixedors d’allò que els estudiants han d’aprendre sinó que hem de ser conscients que no tots els alumnes són iguals, no tots tenen les mateixes motivacions, els mateixos interessos, la mateixa manera d’aprendre ni les mateixes capacitats.

Aquest taller ens ha proporcionat una nova visió sobre la docència no basada en la pràctica docent sinó en el procés d’aprenentatge. Sovint oblidem que estem ensenyant perquè algú aprengui i que cada un dels estudiants és diferent. És per aquest motiu que aquesta nova visió crec que em serà de molta utilitat, sobretot a l’hora de dissenyar les activitats de l’assignatura que faré l’any vinent. Donada la meva trajectòria en temàtiques d’aprenentatge col·laboratiu, sovint tendeixo a proposar activitats molt participatives que, segur, són útils per a estudiants actius i/o pragmàtics però que poden ser contraproduents per a estudiants reflexius i/o teòrics. D’ara en endavant procuraré plantejar activitats diverses que promoguin diferents tipus d’aprenentatge, per així donar lloc a que tots els estudiants puguin desenvolupar el millor possible les seves capacitats.

Docència, aprenentatge i comunicació (29 gener i 5 febrer)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Les dues sessions que han conformat aquest taller han estat eminentment practiques, malgrat s’han combinat amb moments més explicatius. A la primera sessió se’ns han donat algunes bases per a analitzar la nostra pràctica docent i per a millorar-la tenint en compte: com aprenen els estudiants, com ensenyem i analitzant una de les pràctiques més habituals, les classes expositives.

Al llarg del taller, s’ha incidit en alguns elements fonamentals del procés d’E-A:

- Comunicació: se’ns han proposat estratègies comunicatives per a diferents moments de les sessions formatives, així com s’ha incidit en la importància de la comunicació i la interacció dels docents amb els alumnes.

- Sintonia: se’ns ha ajudat a reflexionar i entendre la rellevància de definir (i distingir) els objectius docents dels resultats d’aprenentatge i a adequar (i simplificar) els coneixements a l’audiència i context en el que ens trobem. És a dir, se’ns ha insistit en la importància de crear les condicions necessàries per entendre’s professors i alumnes.

- Ensenyament-Aprenentatge: se’ns han proposat estratègies per a ajudar als estudiants a aprendre més i millor i ens hem focalitzat en l’anàlisi de la classe expositiva. A partir de la reflexió sobre els elements positius de la classes expositiva, se’ns anima a planificar una sessió de 10 minuts per tal d’observar com ensenyem per tal de millorar. Durant la segona sessió cada un presenta la seva sessió de microteaching que és observada i analitzada per la resta de companys i pel professor.

El mapa conceptual d'aquestes sessions és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

Considero que cap taller tindrà més transferència que aquest a la nostra pràctica docent. A mi m’ha servit per a conèixer més i millor quines són les meves virtuts i els meus defectes com a docent.

Preparar una sessió, enregistrar-la i després fer-ne la valoració en col·laboració, m’ha permès no només fer-me més conscient dels elements docents que he de potenciar i els que he de millorar sinó que m’ha servit per a entendre que la docència i la manera d’ensenyar no és generalitzable. A cada disciplina, tenint en compte l’àmbit de coneixement, els alumnes, les tradicions docents de les facultats i molts d’altres aspectes, cal un tipus de docència.

Durant les observacions, cada un de nosaltres (com a observador) ha tendit a fixar-se en uns aspectes més que en d’altres i, mentre que per a algú de l’àmbit de física l’organització i estructuració dels continguts era fonamental per a un altre de literatura el més important era mostrar clarament l’estructura narrativa del discurs del professor. El que és cert és que per a millorar com a docent, un ha de mirar endins veient-se des de fora i encara millor si aquesta observació es comparteix amb gent de disciplines molt diferents. Tots tenim molt d’aprendre de tots i pels pedagogs sessions com aquesta ens demostren que, tot i la nostra professió, són moltes les veritats pedagògiques que es podrien discutir i molt el que hem d’aprendre d’altres disciplines. De tant en tant aturar-se, veure’s en un vídeo i deixar que la resta et valori com a docent és una pràctica recomanable així com assistir a algun curs com a alumne per tal de no oblidar el que es sent (i com es viu) a l’altra banda.

(penjo la presentació de la meva sessió)

Presentació Web 2.0